Un Catàleg, excel·lent, d'un fons pictòric català de primer ordre / Santiago Alcolea
Alcolea i Blanch, Santiago


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 197-198 (Bibliografia) 
Traducció castellana a la pàgina 315 i en anglès a la pàgina 425 del butlletí.
Ressenya de:
- Fontbona, F.; [et al.]. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona : Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1998

El Retaule de Santa Bàrbara de Castellar del Vallès i la qüestió de fomració artística de Pere Serafí / Santi Torras i Tilló
Torras i Tilló, Santi


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 181-189 : il. (Obert als museus) 
Notes a peu de pàgina i documents. Traducció castellana a la pàgina 310 i en anglès a la pàgina 415 del butlletí.

El Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (MLDC), una realitat i uns panorames de futur / Montserrat Macià i Gou
Macià Gou, Montserrat


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 171-179 : il. col. (Obert als Museus) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 304 i en anglès a la pàgina 409 del butlletí.

El Museu Picasso del 2000 / Maria Teresa Ocaña, Jordi Garcés
Ocaña Gomà, M. Teresa


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 163-169 : il. col. (Obert als Museu) 
Traducció castellana a la pàgina 301 i en anglès a la pàgina 406 del butlletí.

La Gestió documental integrada en el sistema d'informació museístic: l'experiència del MNAC / Pilar Blesa
Blesa, Pilar


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 133-144 : il. col. (Entorn al Museu) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 282 i en anglès a la pàgina 390 del butlletí.

Myrurgia, punt de trobada de les arts (1916 - 1936) / Mariàngels Fondevila
Fondevila i Guinart, M. Àngels


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 119-132 : il. col. (Entorn al Museu) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 273 i en anglès a la pàgina 381 del butlletí.

Un Fragment escultòric del Museu Nacional d'Art de Catalunya atribuïble al baldaquí romànic de Ripoll / Jordi Camps i Sòria
Camps i Sòria, Jordi


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 113-117 : il. col. (Entorn al Museu) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 270 i en anglès a la pàgina 378 del butlletí.

Sobre la identificació d'una figura aïllada de l'absis de Sant Climent de Taüll / Montserrat Pagès i Paretas
Pagès i Paretas, Montserrat


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 105-112 : il. col. (Entorn al Museu) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 264 i en anglès a la pàgina 372 del butlletí.

Caracterització de les alteracions i de la policromia presents a la façana principal de la basílica de Santa Maria del Mar / Antoni Morer i Munt, Joan Badia Gómez
Morer Munt, Antoni


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 83-91 : il. col., gràf. (Estudis) 
Bibliografia. Traducció castellana a la pàgina 259 i en anglès a la pàgina 360 del butlletí.

Restauració de la façana principal de Santa Maria del Mar / Anna Carreras Tarragó, Àngels Comella Gilabert, Paz Marqués Emo, [et al.]



En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 71-81 : il. col. (Estudis) 
Traducció castellana a la pàgina 256 i en angles a la pàgina 357 del butlletí.

La Rosassa de la Coronació de la Mare de Déu i les pintures del portal major en el context iconogràfic de la façana principal / Francesc Ruiz i Quesada
Ruiz i Quesada, Francesc


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 61-69 : il. col (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 249 i en anglès a la pàgina 350 del butlletí.

Consideracions iconogràfiques de la decoració escultòrica de la portalada / Ma Rosa Manote i Clivilles
Manote i Clivilles, Rosa Maria


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 51-59 : il. col. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 242 i en anglès a la pàgina 343 del butlletí.

La Iconografia setcentista d'un sant barceloní: aspectes artístics i documentals de la festa de beatificació de Sant Josep Oriol, celebrada a Roma l'any 1806 i a Barcelona l'any 1807 / Francesc M. Quílez i Corella
Quílez i Corella, Francesc M.


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 19-34 : il. col. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 221 i en anglès a la pàgina 321 del butlletí.

Aportacions documentals sobre els escultors Pere Sanglada i Llorenç Reixac / Maria Rosa Manote i Clivilles
Manote i Clivilles, Rosa Maria


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (2001) , p. 13-18 : il. col. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Traducció castellana a la pàgina 217 i en anglès a la pàgina 317 del butlletí.

El Conjunt monumental de Miralles i les seves pintures italianitzants / Montserrat Pagès i Paretas
Pagès i Paretas, Montserrat


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona. Any 1, núm. 1 (1993) , p. 253-262 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

El castell gòtic de Miralles fou reformat cap el 1414, quan s'hi instal·là el convent agustí de la "Domus Dei" o Casa de Déu de Miralles, fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau. La capella del Convent conserva les pintures dels dos trams de llevant, d'estil gòtic internacional -d'un gran italianisme-, en un mural que porta l'anagrama del fundador i en el que es troben representades escenes del Gènesis, Sant Cristòfol, els sants metges Cosme i Damià i els arcàngels Miquel i Rafael. També es conserven escenes de Sant Joan Baptista, de l'arbre de Jesé, de Sant Pau i un altre apòstol, i dels evangelistes Joan i Mateu.

Les Ceràmiques importades de la vil·la romana de Darró (Vilanova i la Geltrú) des de final del segle I dC al segle VI dC / Maria Montserrat Gumà i Marquès
Gumà i Marquès, Maria Montserrat


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 1 (gener 1993), p. 3-36 : il.
Inclou apèndix.

Arte conceptual en Cataluña, revisado veinte años después / Pilar Parcerisas
Parcerisas Colomer, Pilar


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (1994) , p. 235-263 : il.
Bibliografia. Notes.

Rèplica a l'article publicat per Victòria Combalia (En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Any I, núm. 1, 1993, pàgs. 343-349) arran de l'exposició i el catàleg "Idees i actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980". L'esmentada exposició fou comissariada per l'autora d'aquest treball. (T.A.).

Ramon Llovet (1917-1987) : el gravat al servei de l'expressió plàstica / Pilar Vélez
Vélez i Vicente, Pilar


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (1994) , p. 217-223 : il.
Notes. Resum en castellà i anglès.

Ramon Llovet (1917-1987) és un artista català que, al marge de la pintura i escultura, es dedicà intensament a la investigació en el camp de la reproducció gràfica, no tant amb la pretensió de convertir-se en gravador sinó que utilitzant les tècniques de gravat com un mitjà més al servei de la seva personal expressió plàstica. L'article analitza des d'aquesta perspectiva una col·lecció de matrius gipsogràfiques realitzades entre 1955 i 1960, conservada al Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona, de dimensions considerables, mitjançant les quals Llovet aconsegueix possibilitats expressives que no assolirira amb tècniques tradicionals com la litografia o l'aiguafort, que cultivarà a partir dels anys seixanta. (A.).

Elements tradicionals i renovadors en els primers projectes de mercats de ferro a Barcelona (1848 - 1873) / Esteve Castañer Muñoz
Castañer Muñoz, Esteve


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (1994) , p. 201-214 : il.
Bibliografia i fonts. Notes. Resum en castellà i anglès.

Els mercats vinculats al procés urbanístic apareixen a França a la segona meitat del segle XVIII, basats en tres característiques: la comoditat dels ciutadans, la higiene de les instal·lacions i l'aspecte monumental en el context de la ciutat associat a la simplicitat que requereix tota arquitectura utilitària. A Barcelona això es recollirà no en el darrer quart del segle XIX com s'havia dit fins ara, sinó en els projectes de mercats de mitjans del segle XIX. Els projectes que s'analitzen en aquest article són els de F. Daniel Molina para el Born (1848), els de Miquel Garriga i Rica per a la Plaça del Padró (1861) i per a la de la Barceloneta (1867) i el d'Antoni Rovira també per a la Barceloneta (1873), molt significatius de l'ús del ferro en la definició d'un marc arquitectònic unitari adequat al conjunt de les activitats comercials. El seu estudi conjunt es justifica per una proposta arquitectònica comú: la coberta metàl·lica sostinguda per suports puntuals sense murs perimetrals. (A.).

Una Obra inèdita de Manuel Tramulles: el retrat de Carlos Antonio de Azcón Potay, Comte de Vallcabra / Francesc Quílez
Quílez i Corella, Francesc M.


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (1994) , p. 185-199 : il.
Bibliografia i fonts. Notes. Resum en castellà i anglès.

Una obra inèdita del pintor Manuel Tramulles (1715-1791) aparegué en una col·lecció particular. L'any 1787 l'esmentat pintor acabà l'encàrrec del retrat pòstum del Comte de Vallcabra, Carlos Antonio de Azcón Potay. Aquesta obra presenta moltes similituds amb d'altres de l'autor. L'esquema compositiu és el mateix que el del "Retrat de Magdalena Pinós i Sureda de Sant Martí": coincideixen tant la disposició de la figura com l'ambientació. El Comte de Vallcabra apareix retratat davant d'una taula plena de documents, amb la intenció de suggerir la imatge d'un home ocupat en una activitat intel·lectual, destinada a reforçar la distinció nobiliària del retratat, exercint l'escriptura, un acte reservat a un grup social minoritari. Aquesta obra, junt amb d'altres que es coneixen, consolida la figura de Tramulles com a retratista ben considerat entre la societat il·lustre barcelonina. (A.).